DISCURS DE JORDI VICEDO
Senyores regidores i senyors regidors dels grups
municipals del Partit Popular, BLOC‐Compromís i Partit Socialista del
País Valencià‐PSOE; representants d’Esquerra Unida, representats
d’associacions i entitats de Corbera, i en especial a aquelles que han
col∙laborat en aquest acte; banda de l’Ateneu Musical La Lira; grup de
danses l’Alter; components de la Nova Muixeranga d’Algemesí; corberans i
corberanes, benvinguts.
El 9 d’Octubre és el nostre dia nacional. És
el dia en què els valencians i les valencianes del segle XXI manifestem
el nostre sentiment com a poble i reprenem el desig de ser un poble
unit, lliure i solidari amb la resta dels pobles del món.
Com cada any, huí commemorem el naixement del Poble Valencià.
A
l’edat mitjana un regne venia a ser el que ara anomenem un estat; un
estat sobirà amb unes lleis i unes institucions pròpies. Un d’aquells
estats fou el regne de València creat per Jaume I. Els Furs de València i
la Generalitat foren durant més de cinccents anys, fins al 1707, la
nostra carta magna i el nostre sistema d’autogovern. Aquelles lleis i
aquelles institucions foren la cara visible del regne, de l’estat; i la
llengua que ens portà Jaume I fou, i és encara, la principal senya
d’identitat del nostre poble. Una llengua que els valencians compartim
amb Catalunya, les Balears, la franja de ponent d’Aragó, el Sud de
França i a l’Alger (Itàlia).
Una llengua que sentim pròpia, i que el
seu origen és clar, afirmat per la màxima autoritat en matèria
lingüística valenciana, la Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Una llengua que no deuria ser matèria de debat, perquè negar‐la es negar la història i renunciar al que som.
I
això, precisament és el que es pretén amb el nou decret del
plurilingüisme. Un decret que no garanteix una competència lingüística
igual en castellà i en valencià. I per favor, que no es mal‐interprete
que els valencians no volem que els nostres fills dominen l’anglés. Això
és un recurs fàcil per a confondre l’opinió pública i forçar‐la a optar
entre ser valencià i saber anglés. Som valencians, vivim en valencià,
és la nostra manera natural d’entendre la vida. I és l’única garantia,
segons certifica l'Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa,
per a poder introduir una tercera llengua al sistema amb una mínima
garantia d’èxit.
Però aquest any hem de celebrar el 9 d’Octubre amb
la clara consciència d’estar vivint una realitat extremadament difícil.
Una greu situació social creada per una minoria que reté el poder
econòmic a nivell mundial, i que està tutelant i condicionant les
institucions i els poders públics. Una minoria de poderosos que té
segrestada la democràcia dels pobles. La greu situació que aquesta
minoria ha provocat per al seu benefici privat suposa una autèntica
envestida contra les classes mitjanes i contra les classes treballadores
que som la immensa majoria.
Per a eixir, ens caldrà una societat madura, amb consciència social i uns polítics valents i preparats.
Des
de les institucions més properes ‐els ajuntaments‐ hem de saber donar
pas a la veu del poble, hem de recolzar les justes aspiracions de les
persones a no perdre els drets socials que tant han costat d’aconseguir i
que ara perillen. Hem de redreçar, fer de l’exercici de la política un
instrument al servei dels ciutadans. Per a aconseguir‐ho caldrà fer
transparents les institucions públiques, i més participatives.
No ens
hem de resignar a perdre les conquestes socials i democràtiques
guanyades amb tant d’esforç. Com tampoc ens devem de resignar a perdre
els nostres drets com a Poble Valencià. Després de tres dècades
d’experiència autonòmica, no podem permetre una recentralització de
l’estat. Això seria tornar arrere. Amb quina justificació hem de
renunciar als nostres drets? Què ens obliga? Un sistema econòmic que
nosaltres no hem escollit? Una situació que no hem provocat?
Mireu,
el pressupost anual de l’ajuntament són 3.800.000€; a l’agenda cultural
es destinen uns 25.000€, el 6,5 per mil del pressupost. Cregueu que
retallar en cultura solventarà la crisi? Cadascú que traga les seues
conclusions.
Vivim moments històrics en què tot està per decidir i
tot és possible. Els canvis que s’estan produint en el conjunt de les
societats poden ser, si ens ho proposem, un punt de partida per a
construir un món més just, més digne i més habitable. Caldrà estar
preparats.
Per a que tot açò no es quede en paper mullat o en bones
paraules caldrà creures’ho i lluitar contra la corrupció, l’especulació i
els abusos de poder.
Els valencians tenim un lloc en eixe espai que
tant anhelem. Devem construir un país digne. No som un poble submís. Som
un poble amb qualitats i recursos que ens poden fer arribar molt lluny
si ens ho proposem. Només ens cal una gran confiança en nosaltres mateixos, i estar decidits.
Si
des d’aquell 9 d’octubre de Jaume I, els valencians, hem sigut capaços
de mantindre i recuperar, després de tants i tants anys, la consciència
de ser poble, és perquè, per damunt de tot, encara conservem l’ànima i el sentiment de ser valencians.
Tenim
futur. Actuant units i respectant‐nos en les distintes maners de
sentir‐nos valencians.
El regne històric de València, la Comunitat
Valenciana de l’Estatut, el País Valencià modern i que també apareix al
preàmbul de l’Estatut, té un llarg camí per davant i un gran potencial
per recórrer‐lo. Estic segur que entre tots i totes ho farem possible.
Bon dia i moltes gràcies.
Algunes imatges d'aquest dia .