diumenge, 23 de desembre del 2012
RESCATEM PERSONES!!
Aquesta història transcorregué durant el cap de setmana del 24 d'agost de 2008, mentre a València tenia lloc el primer Gran Premi d'Europa de Formula 1. A l'Hospital General de Castelló, el de referència per a tota la província (604.344 habitants), no hi havia cardiòleg de guàrdia.
dilluns, 17 de desembre del 2012
MOLTES FELICITATS ANY 2013
Plantem-li cara a la vida, estiguem actius, defensem els nostres drets, siguem positius, no deixem en mans d'altres el que ens importa realment, decidim i creem el nostre futur, que de segur estarà ple de somriures.
El col·lectiu del BLOC-Compromís de Corbera us desitja un 2013 ple de somriures.
MOLTES FELICITATS!!!!
MOLTES FELICITATS!!!!
Etiquetes de comentaris:
2013,
Bloc,
Compromís,
Felicitacions
dissabte, 24 de novembre del 2012
CONGRÉS COMARCAL
Els membres que formen la nova Permanent del Consell de Coordinació Comarcal de la Ribera Baixa són:
-
Secretari Comarcal: Carles Grancha (Almussafes)
-
Secretari d’Organització i Finances: Héctor Borreguero (Sollana-El Romaní)
-
Secretari d’Acció Electoral i Implantació: Emili Chaqués (Sueca)
-
Secretària de Política Municipal: Pilar Torres (Cullera)
-
Secretària de Comunicació: Ester Villajos (Almussafes)
-
Vocals: Pasqual Urenya (Corbera), Paco Girona (Almussafes), Salvador Giménez (Sueca), Toni Martínez (Sueca) i Lupe Ferrer (Sollana-El Romaní).
dimarts, 30 d’octubre del 2012
TEMES D'INTERÉS
A continuació podeu llegir tres textos publicats a la pàgina web de l'Ajuntament en els últims mesos.
- Zona 4.
- Situació econòmica.
- Alta tensió.
Si voleu veure la informació completa feu clic sobre el text.
Etiquetes de comentaris:
Ajuntament,
Documents,
Economia,
Urbanisme
dilluns, 29 d’octubre del 2012
DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE
"Compromís és la garantia política per a un canvi i
per expulsar als austericides dels governs"
L'aplec del Darrer Diumenge d'Octubre, ja és una data importantíssima en
el calendari del valencianisme progressista i ecologista. La gran festa
del BLOC, ara també convertida en la gran festa de Compromís, ha tornat a
aplegar a milers de militants i simpatitzants de la coalició als peus
de l'emblemàtic monestir per recordar a aquells valencianistes que ja es
reunien en temps del franquisme per a reivindicar la identitat
valenciana. llegir més.
Si vols veure imatges d'aquest dia festiu, fes clic al següent enllaç:
dilluns, 22 d’octubre del 2012
DISCURS ACTE INSTITUCIONAL 9 D'OCTUBRE
DISCURS DE JORDI VICEDO
Senyores regidores i senyors regidors dels grups
municipals del Partit Popular, BLOC‐Compromís i Partit Socialista del
País Valencià‐PSOE; representants d’Esquerra Unida, representats
d’associacions i entitats de Corbera, i en especial a aquelles que han
col∙laborat en aquest acte; banda de l’Ateneu Musical La Lira; grup de
danses l’Alter; components de la Nova Muixeranga d’Algemesí; corberans i
corberanes, benvinguts.
El 9 d’Octubre és el nostre dia nacional. És el dia en què els valencians i les valencianes del segle XXI manifestem el nostre sentiment com a poble i reprenem el desig de ser un poble unit, lliure i solidari amb la resta dels pobles del món.
El 9 d’Octubre és el nostre dia nacional. És el dia en què els valencians i les valencianes del segle XXI manifestem el nostre sentiment com a poble i reprenem el desig de ser un poble unit, lliure i solidari amb la resta dels pobles del món.
Com cada any, huí commemorem el naixement del Poble Valencià.
A l’edat mitjana un regne venia a ser el que ara anomenem un estat; un estat sobirà amb unes lleis i unes institucions pròpies. Un d’aquells estats fou el regne de València creat per Jaume I. Els Furs de València i la Generalitat foren durant més de cinccents anys, fins al 1707, la nostra carta magna i el nostre sistema d’autogovern. Aquelles lleis i aquelles institucions foren la cara visible del regne, de l’estat; i la llengua que ens portà Jaume I fou, i és encara, la principal senya d’identitat del nostre poble. Una llengua que els valencians compartim amb Catalunya, les Balears, la franja de ponent d’Aragó, el Sud de França i a l’Alger (Itàlia).
A l’edat mitjana un regne venia a ser el que ara anomenem un estat; un estat sobirà amb unes lleis i unes institucions pròpies. Un d’aquells estats fou el regne de València creat per Jaume I. Els Furs de València i la Generalitat foren durant més de cinccents anys, fins al 1707, la nostra carta magna i el nostre sistema d’autogovern. Aquelles lleis i aquelles institucions foren la cara visible del regne, de l’estat; i la llengua que ens portà Jaume I fou, i és encara, la principal senya d’identitat del nostre poble. Una llengua que els valencians compartim amb Catalunya, les Balears, la franja de ponent d’Aragó, el Sud de França i a l’Alger (Itàlia).
Una llengua que sentim pròpia, i que el
seu origen és clar, afirmat per la màxima autoritat en matèria
lingüística valenciana, la Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Una llengua que no deuria ser matèria de debat, perquè negar‐la es negar la història i renunciar al que som.
I això, precisament és el que es pretén amb el nou decret del plurilingüisme. Un decret que no garanteix una competència lingüística igual en castellà i en valencià. I per favor, que no es mal‐interprete que els valencians no volem que els nostres fills dominen l’anglés. Això és un recurs fàcil per a confondre l’opinió pública i forçar‐la a optar entre ser valencià i saber anglés. Som valencians, vivim en valencià, és la nostra manera natural d’entendre la vida. I és l’única garantia, segons certifica l'Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa, per a poder introduir una tercera llengua al sistema amb una mínima garantia d’èxit.
Una llengua que no deuria ser matèria de debat, perquè negar‐la es negar la història i renunciar al que som.
I això, precisament és el que es pretén amb el nou decret del plurilingüisme. Un decret que no garanteix una competència lingüística igual en castellà i en valencià. I per favor, que no es mal‐interprete que els valencians no volem que els nostres fills dominen l’anglés. Això és un recurs fàcil per a confondre l’opinió pública i forçar‐la a optar entre ser valencià i saber anglés. Som valencians, vivim en valencià, és la nostra manera natural d’entendre la vida. I és l’única garantia, segons certifica l'Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa, per a poder introduir una tercera llengua al sistema amb una mínima garantia d’èxit.
Però aquest any hem de celebrar el 9 d’Octubre amb
la clara consciència d’estar vivint una realitat extremadament difícil.
Una greu situació social creada per una minoria que reté el poder
econòmic a nivell mundial, i que està tutelant i condicionant les
institucions i els poders públics. Una minoria de poderosos que té
segrestada la democràcia dels pobles. La greu situació que aquesta
minoria ha provocat per al seu benefici privat suposa una autèntica
envestida contra les classes mitjanes i contra les classes treballadores
que som la immensa majoria.
Per a eixir, ens caldrà una societat madura, amb consciència social i uns polítics valents i preparats.
Des de les institucions més properes ‐els ajuntaments‐ hem de saber donar pas a la veu del poble, hem de recolzar les justes aspiracions de les persones a no perdre els drets socials que tant han costat d’aconseguir i que ara perillen. Hem de redreçar, fer de l’exercici de la política un instrument al servei dels ciutadans. Per a aconseguir‐ho caldrà fer transparents les institucions públiques, i més participatives.
No ens hem de resignar a perdre les conquestes socials i democràtiques guanyades amb tant d’esforç. Com tampoc ens devem de resignar a perdre els nostres drets com a Poble Valencià. Després de tres dècades d’experiència autonòmica, no podem permetre una recentralització de l’estat. Això seria tornar arrere. Amb quina justificació hem de renunciar als nostres drets? Què ens obliga? Un sistema econòmic que nosaltres no hem escollit? Una situació que no hem provocat?
Des de les institucions més properes ‐els ajuntaments‐ hem de saber donar pas a la veu del poble, hem de recolzar les justes aspiracions de les persones a no perdre els drets socials que tant han costat d’aconseguir i que ara perillen. Hem de redreçar, fer de l’exercici de la política un instrument al servei dels ciutadans. Per a aconseguir‐ho caldrà fer transparents les institucions públiques, i més participatives.
No ens hem de resignar a perdre les conquestes socials i democràtiques guanyades amb tant d’esforç. Com tampoc ens devem de resignar a perdre els nostres drets com a Poble Valencià. Després de tres dècades d’experiència autonòmica, no podem permetre una recentralització de l’estat. Això seria tornar arrere. Amb quina justificació hem de renunciar als nostres drets? Què ens obliga? Un sistema econòmic que nosaltres no hem escollit? Una situació que no hem provocat?
Mireu,
el pressupost anual de l’ajuntament són 3.800.000€; a l’agenda cultural
es destinen uns 25.000€, el 6,5 per mil del pressupost. Cregueu que
retallar en cultura solventarà la crisi? Cadascú que traga les seues
conclusions.
Vivim moments històrics en què tot està per decidir i tot és possible. Els canvis que s’estan produint en el conjunt de les societats poden ser, si ens ho proposem, un punt de partida per a construir un món més just, més digne i més habitable. Caldrà estar preparats.
Per a que tot açò no es quede en paper mullat o en bones paraules caldrà creures’ho i lluitar contra la corrupció, l’especulació i els abusos de poder.
Vivim moments històrics en què tot està per decidir i tot és possible. Els canvis que s’estan produint en el conjunt de les societats poden ser, si ens ho proposem, un punt de partida per a construir un món més just, més digne i més habitable. Caldrà estar preparats.
Per a que tot açò no es quede en paper mullat o en bones paraules caldrà creures’ho i lluitar contra la corrupció, l’especulació i els abusos de poder.
Els valencians tenim un lloc en eixe espai que
tant anhelem. Devem construir un país digne. No som un poble submís. Som
un poble amb qualitats i recursos que ens poden fer arribar molt lluny
si ens ho proposem. Només ens cal una gran confiança en nosaltres mateixos, i estar decidits.
Si
des d’aquell 9 d’octubre de Jaume I, els valencians, hem sigut capaços
de mantindre i recuperar, després de tants i tants anys, la consciència
de ser poble, és perquè, per damunt de tot, encara conservem l’ànima i el sentiment de ser valencians.
Tenim futur. Actuant units i respectant‐nos en les distintes maners de sentir‐nos valencians.
Tenim futur. Actuant units i respectant‐nos en les distintes maners de sentir‐nos valencians.
El regne històric de València, la Comunitat
Valenciana de l’Estatut, el País Valencià modern i que també apareix al
preàmbul de l’Estatut, té un llarg camí per davant i un gran potencial
per recórrer‐lo. Estic segur que entre tots i totes ho farem possible.
Bon dia i moltes gràcies.
Bon dia i moltes gràcies.
Algunes imatges d'aquest dia .
dimarts, 21 d’agost del 2012
A “UN VECINO DE CORBERA”
Si voleu comprendre millor el perquè d'aquesta resposta, feu clic a l'enllaç i podreu llegir un escrit d'opinió "anònim" que va aparèixer el dia 15/08/2012 en el diari L'Expressió.
A “UN VECINO DE CORBERA”
Des que va eixir la
primera “Agenda” cultural, el PP no ha parat de criticar-la. L’ha criticada en
els plens de l’Ajuntament, en els diaris, en la xarxa i, ara, en el periòdic l’Expressió per mitjà
d’un, anònim, “vecino de Corbera”. No cal ser Sherlock Holmes per saber que el
tal “vecino” és militant del PP i, a més
a més, dels més arrimats.
No tenim costum de
contestar els escrits anònims. A qui s’amaga darrere d’un pseudònim no li
dediquem ni un minut del nostre temps; però aquesta vegada farem una excepció,
perquè tanta constància mereix una resposta.
Contestem per a FELICITAR,
públicament, LA NOSTRA REGIDORA DE CULTURA.
Pilar Franch ha aconseguit, amb la
col·laboració de molts veïns de Corbera i en poc més d’un any, el que
l’anterior govern del PP no va fer en tot el temps que va estar al front de
l’Ajuntament del nostre poble. Pilar ha fet que Corbera dispose d’una
programació cultural estable amb la participació de gran part del teixit veïnal
i associatiu, amb actes per a tots els públics i per a totes les edats, i tot
això amb un pressupost municipal modest, molt més modest que el que va gaudir
l’anterior corporació.
Totes les critiques del
PP se centren en la despesa: els diners que valen l’agenda i els actes de la programació.
Segons ells tot el que es gaste en infraestructures o actes culturals és
balafiar els diners, perquè en temps de crisi no ha d’haver cultura (ni en
altres temps tampoc si mirem les seues actuacions).
Si alguna cosa té clara
aquest govern municipal del BLOC és precisament la responsabilitat del control
i la màxima rendibilitat dels diners públics. Però és que no creiem que una
programació cultural siga cap despesa inútil.
A més, el “vecino” del PP, aquesta vegada, no s’ha acontentat
en criticar, com de costum, els diners que es gasta la regidora de cultura.
Ara, a més, ha mentit, perquè en el Ple de l’Ajuntament Pilar Franch no va dir
res del que afirma aquest anònim “vecino”. Per altra banda, aquest
personatge, s’arroga el dret de
representar tots els corberans al voltant del símbol religiós més respectat del
nostre poble. Aquest “vecino” no veu com a corberans els que no són creients i
devots catòlics. Tots els veïns de Corbera, segons ell, ho són i estan
orgullosos de ser-ho. Els ateus, els agnòstics, els creients d’altres religions
no els considera veïns de Corbera. Pel que sembla, la democràcia no ha passat
per casa d’aquest “vecino” i el “pensamiento único”, funest record de temps més
foscos, encara senyoreja la seua ideologia.
Des del Col·lectiu del BLOC
volem agrair a Pilar Franch la seua dedicació i el seu treball, així com deixar
clar que la CULTURA és, i serà sempre, part importantíssima del nostre
programa.
BLOC DE CORBERA
dijous, 31 de maig del 2012
Fa un any: nit electoral
Estimats companys/amics, corberans i corberanes ahir va
fer un any que obtinguérem els millors resultats en unes eleccions municipals. Recorde
la tranquil·litat en que afrontàrem la militància del BLOC i els col·laboradors
eixe dia....., esperant augmentar en numero de vots, i..... somniant en
governar.
La meua paciència començà a acabar-se en el moment del
recompte. No feia altra cosa que anar per les taules mirant les anotacions que feien
els companys/es. Segons passava el temps i les “paperetes”, tenia clar que
anàvem a ser la segona força. Una hora després estàvem jugant-nos un mà a mà
amb el PP. La cosa estava clara, havíem guanyant en les meses tradicionalment
d’esquerres, però la zona cèntrica del poble portava retràs amb el recompte de
vots, i de segur que ens seria desfavorable.
El dilema era si l’avantatge seria suficient per a guanyar-nos
en el còmput global o no. Finalment va ser així, el PP obtingué 23 vots més que
nosaltres.
Recorde que anàrem a celebrar-ho al bar Nou. Tots estàvem
contents!!!. Entre nosaltres ens felicitàvem pels resultats i l’èxit
aconseguit. He de dir que jo no era conscient de tot allò. Sols tenia en ment
que ens havien derrotat (diuen que en una competició, el segon està més trist
que el tercer), que ho havíem tingut a l’abast, però no havia pogut ser
possible. Havíem fet una campanya de sis mesos, havíem treballat com a bèsties
i aquest era el resultat.
Quan a la matinada em dirigia cap a casa, em vaig trobar
a un corberà que em
felicità. Li vaig donar la mà i les gràcies, i ell respongué:
“S’ho heu merescut”. En eixe moment em vaig adonar que alguna cosa havíem
aconseguit.
L’èxit, amics/gues ha estat fruit del treball que
desenvolupa el col·lectiu, en l’esforç, en la feina ben feta i en l’interès
general que sempre hem mostrat. Que he de dir? Res més que donar-vos les
gràcies. Gràcies a uns/es per creure en la política com a mitjà per a millorar la
qualitat de vida. Gràcies per restar-vos temps vostre i donar-lo al nostre
poble. I gràcies també al poble de Corbera per saber valorar el nostre projecte
polític per al municipi, un projecte integrador, impulsor de la cultura, amb
sensibilitat pels temes socials i clarament valencianista.
Sabeu que des del govern, estem treballant per a millorar
el que hi havia. I volem seguir fent-ho...., per això serà necessari que siguem
crítics amb nosaltres mateixos. Sé que tot el que treballem no es veu reflectit
al carrer, ni tot el que es demana s’aconsegueix (almenys a curt termini). Però
tant els que sou més propers, políticament parlant, com tot el veïnat en
general no heu de tapar les nostres errades, teniu que dir-nos-les per poder
rectificar, canviar o millorar. Sols
així podrem encertar en la nostra gestió.
Les coses del dia a dia, per xicotetes que us pareguen
ens les heu de dir, i molestar-vos en recordar-nos-les si fa falta. Es més,
teniu que tindre en compte que els regidors no podem veure-ho tot i necessitem
de la vostra inestimable ajuda. Heu de ser els nostres ulls. Actitud que ens
beneficiarà a tots i totes.
Gràcies per la vostra inestimable col·laboració. I rebeu
una forta abraçada.
Jordi
diumenge, 4 de març del 2012
POSICIONAMENT DEL BLOC I EL GOVERN MUNICIPAL DAVANT D’UN POSIBLE AEROPORT A CORBERA
Durant la passada legislatura l’anterior alcalde de Corbera, Leopoldo Hernán (PP), mantingué reunions confidencials amb promotors privats amb l’objectiu d’instal·lar un aeroport a Corbera.
Com a fruit d’aquestes converses, un dels promotors va ser autoritzat per a representar a l’Ajuntament davant la Conselleria d’Infraestructures i Transports.
De tant en tant eixia una nota a la premsa referent al tema, i l’oposició aprofitava el plens per a fer les corresponents preguntes. En ells, Hernán eludia fer declaracions afirmant que eren únicament rumors.
Etiquetes de comentaris:
Aeroport,
Ajuntament,
Notícies,
Urbanisme
dimecres, 22 de febrer del 2012
NOU HORARI I NOVES TAXES AL POLIESPORTIU MUNICIPAL DE CORBERA
Des de la Regidoria d’Esports s’està treballant per impulsar i millorar la pràctica de l’esport en general a Corbera, sempre pensant en oferir un bon servei i, al mateix temps, que no li supose a l’Ajuntament una gran despesa monetària.
És per aquest motiu que des de principi d’any hem cancel·lat el contracte en l’empresa que fins ara portava la gestió privada del poliesportiu, i el govern hem tingut de destinar (a temps parcial) dos funcionaris per a atendre el servei de poliesportiu. L’estalvi del que vos parlem a fet possible poder oferir uns nous preus més assequibles per a la butxaca, i més ara, en temps de crisi com la que patim.
També s’ha previst un abonament per al majors, que encara suposa un major estalvi en la pràctica de l’esport a Corbera. Però la gran novetat és que s’ha pensat en un horari i uns preus per als joves de Corbera, i d’esta manera impulsar la pràctica de l’esport entre els més joves del poble.
L'horari general del Poliesportiu municipal de Corbera, és el següent:
diumenge, 5 de febrer del 2012
BARRANC DEL SALSERO
Aquesta informació no entra a jutjar actuacions de cap govern i cap partit polític, però considerem que és necessari justificar algunes decisions preses per aquest govern per a clarificar la informació que últimament està apareguent als mitjans de comunicació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)